dijous, 31 de gener de 2008

EL TRESOR DE LA HUMANITAT

La diversitat és un tresor de la humanitat


La primera persona que es va considerar a si mateix ciutadà del món, kosmou polites, va ser Diògenes.

Val a dir que la representació del món que tenien els grecs no era tan extensa com la nostra; ells no disposaven de la possibilitat d’una constatació geogràfica global. Tanmateix, la concepció cosmopolita s’aplicava a la totalitat del seu món, com ara l’apliquem a la totalitat del nostre.

Ser ciutadà del món o cosmopolita no significa que tots hem de pertànyer a un únic ordre polític, malgrat que la globalització econòmica sembla que tira per aquesta drecera; el seu valor l’hem de trobar en la relació que lliga a l’home amb tota la humanitat, amb l'ànima de la tribu global, d'una ciutadania global: tots som part de la comunitat humana i la sort dels nostres conciutadans també serà una mica la nostra.

Aquest humanisme global es fa palès ara més que mai, amb el tràfec constant de població que es desplaça i la proximitat virtual que confereix l'ús de la xarxa informàtica. Sense perdre de vista els inconvenients que aquests dos fenòmens comporten per a la vida de tanta gent, hem d’aprofitar els seus beneficis: la diversitat ens permet quedar-nos amb el millor de tot arreu, tothom pot aprendre dels altres i oferir el seu ensenyament.

Ser conscients de les nostres diferències ens ha de possibilitar viure junts, units per la nostra condició humana, però amb opcions diferents a l'hora de prendre decisions i actuar.

El cosmopolitisme és universalista, tots som hostes i amfitrions, encara que considera que la diversitat és legítima i viatja agafada de la ma amb la tolerància.


(A partir d’un article d’opinió de Kwame Anthony Appiah, filòsof i professor a la Universitat de Princeton, publicat a El País, el 10 de Gener de 2008.)



Pilar Pradas i Broch