dissabte, 10 de novembre de 2007

SEGONA SESSIÓ DE FORMACIÓ : Algunes cites

També afegim unes cites ...

“Ensenyar la llengua oral ha de ser un objectiu prioritari. Encara avui hi ha molts docents que reconeixen de manera oberta que la llengua oral, tot i la seva importància, queda sempre desatesa en el projecte curricular de centre. Les raons són diverses: la dificultat a l’hora de concretar els continguts que són específics de l’oral, l’enuig que sempre provoca la seva avaluació, les escadusseres propostes que trobem en els llibres de text, la creença que els nens i les nenes quan arriben a l’escola ja saben parlar i les dificultats relacionades amb la mateixa gestió de l’aula. Cap d’aquestes raons es pot menystenir, així mateix cap d’elles ens pot fer enrere a l’hora de defensar una qüestió tan òbvia com és la necessitat d’aprendre a parlar , un aprenentatge que comença en el mateix moment de néixer que mai no es pot donar per suposat ni per enllestit.”

“Oral i escrit es complementen i s’interrelacionen en moltes situacions comunicatives. Sens dubte cal analitzar quina relació mantenen entre ells. Però l’ús de la llengua oral requereix l’adquisició i la interrelació d’uns sabers que són específics i no s’aprenen per simple impregnació.”

“ L’alumne és un noi o una noia que necessita aprendre a fer ús de la paraula per fer front a la paraula, per dissentir, per poder reinterpretar el món.”

“Cal ensenyar a fer ús de la paraula a tots els nois i totes les noies, i d’una manera especial a aquells que a casa o als seu entorn familiar no tenen l’oportunitat d’aprendre el llenguatge propi de qualsevol context escolar”.
ENSENYAR LA LLENGUA ORAL Juli Palou Sangrà
REVISTA ÀMBITS DE PSICOPEDAGOGIA nº 19 HIVERN 2007

“ La pluralitat de llengües i cultures no contribueix a la falta d’harmonia en la societat humana. El que contribueix de manera decisiva a la discòrdia i el patiment de la humanitat és la pretensió d’unes comunitats d’imposar la seva llengua, la seva manera de pensar, la seva cultura als altres.”
DIVERSITAT LINGÜÍSTICA MUNDIAL A L’ERA DE LA GLOBALITZACIÓ Juan Carlos Moreno Cabrera
Col·lecció Llngua , immigració i ensenyament del Català num 1

“Una bona part del procés d’aprenentatge de la segona llengua no és visible externament, sinó que té lloc en la ment de l’individu que aprèn, en tant intenta donar sentit a la llengua que sent o veu en l’entorn. La quantitat i el tipus d’aprenentatge que acabarà assolint un aprenent depèn , en bona mesura, de les motivacions, les necessitats, les actituds i els estats emocionals de l’aprenent. Aquets factors afectius actuen com un filtre i determinen la rapidesa i la quantitat de llengua que adquirirà un aprenent.

"Hi ha dos tipus bàsics de motivació : la integradora i la instrumental. La integradora fa referència al desig d’aprendre d’esdevenir competent en una llengua per tal de participar activament en la vida de la comunitat o per comunicar-se amb una persona o grup de persones determinat. La motivació instrumental és el desig d’aprendre una llengua en particular per raons pràctiques com aconseguir una feina, ser capaç de comprendre pel·lícules en una altra llengua o llegir instruccions de manuals.”

L’ADQUISICIÓ DE SEGONES LLENGÜES Elisabeth Serrat Sellabona
Col·lecció Llengua , immigració i ensenyament del Català num 1

“Si una persona puede utilizar “correcto” o “perfecto” para decir que algo está bien hecho es porque cree en un patrón objetivo al margen de sus deseos y, en verdad, al margen de las recompensas de los otros. Hacer algo bien, aun cuando no se obtenga nada de ello, es el espíritu de la artesanía auténtica.Y únicamente ese tipo de compromiso desinteresado- es al menos lo que creo- puede enaltecer emocionalmente a las personas; de lo contrario, sucumben en la lucha por sobrevivir.”
LA CULTURA DEL NUEVO CAPITALISMO Richard Sennet
Col.leción Argumentos Ed. Anagrama