dimarts, 11 de desembre de 2007

dilluns, 10 de desembre de 2007

EXPOSICIÓ MATERNITATS A L'IES MANUEL VÀZQUEZ MONTALBÁN

Ja es pot visitar l'exposició de fotografies
MATERNITATS
original del fotògraf de La Vanguardia Bru Rovira.

Podeu consultar lloc i horaris clicant a l'adreça següent: www.xtec.cat/iesmvm

Aquesta exposició transmet molt bé la idea que Maruja Torres expressa en el pròleg del llibre:
"En un món tan difícil com l'actual, els petons i les carícies que les mares ofereixen als seus fills i filles formen una cadena indestructible, una cadena d'existència potent, d'afirmació irrenunciable. Hi ha tants països que no han desaparegut gràcies a les seves dones. La combativa humanitat d'en Bru Rovira és un regal per als qui hem d'aprendre a mirar i a estimar, aquí, allà, ara i sempre."
Roger Hoyos
Director




diumenge, 9 de desembre de 2007

TERCERA SESSIÓ DE FORMACIÓ : Tema de la sessió

El proper dijous 13 de desembre a la tercera sessió de formació l'Encarna Molina i la Mónica Tolsanes ens oferiran una xerrada - col.loqui amb el tema "Procés identitari i Educació". Fills i filles de famílies immigrades.
El més aviat possible penjarem els documents que complementaran la sessió.

Us esperem!
Rosa i Conxita

diumenge, 25 de novembre de 2007

SEMINARI INTERDISCIPLINAR Adolescència . Trencar la incomunicació

Us informem de que el resum de les ponències del Seminari Adolescència. Trencar la incomunicac es van penjant a cada setmana a la web de l'ambit maria corral .
El darrer dilluns 12 de novembre el professor Carles Freixa va exposar les seves investigacions sobre les característiques i evolució de l'habitació dels adolescents a la seva ponència.





diumenge, 18 de novembre de 2007

APORTACIONS SEGONA SESSIÓ DE FORMACIÓ

Després de comentar els apartats dels documents que fan referència a la revisió del Projecte Lingüístic de Centre que ja es estan penjats al nostre bloc , a la segona sessió de formació els coordinadors LIC van fer aquestes aportacions :

  • Hauriem de proposar també proves d’avaluació orals dels continguts treballats a les àrees no lingüístiques, tant a l’escola com a l’institut.
    Considerant que a la nostra vida quotidiana i a la feina les persones parlem molt més que escrivim , cal capacitar als alumnes per exposar adequadament els seus pensaments i coneixements .
    Es significatiu que a les proves de selectivitat no es plantegi cap prova oral .
    A més, una part dels nostres alumnes accediran a llocs de treball en els quals la relació oral amb el públic/ clients serà condició indispensable .

  • Als llibres de text de secundària hi ha molt poques propostes d’activitats orals.

  • Els nens i nenes de l’etapa de primària gaudeixen de les activitats orals . Quan són més grans , a l’etapa de secundària, els hi costa més participar. Possiblement aquest fet s’explica per les característiques própies de l’adolescència .
  • Cal definir estratègies metodològiques per assegurar un progrés continuat en l’aprenentatge de les llengua catalana al llarg de tota l’etapa obligatòria.
    És constata que a Educació Infantil i Cicle Inicial molts alumnes , que tenen com a llengües familiars altres diferents del català , avancen molt en aquest aprenentatge i als Cicles Mitja i Superior i a Secundària hi ha una disminució progressiva de competència

  • Els usos lingüístics de l’entorn dels nens i nenes són determinants .
    Si el català és poc present al carrer, és difícil que el percebin com una llengua de relació viva i necessària.

  • Cal compartir els objectius del Projecte Lingüístic del centre amb tots els agents educatius dels nostres alumnes ( monitors de menjador, esportius, entitats de lleure...) per afavorir la coherència de les nostres actuacions i el progrés dels nois i noies.
  • És important seguir treballant per aconseguir que fora de l’aula, als espais comuns del centre , la llengua de relació dels alumnes sigui el català.


dijous, 15 de novembre de 2007

MAPA CONCEPTUAL APRENDRE

Quan hem d'aprendre a fer servir noves eines de treball...

Aquest vídeo que ens ha passat en Josep Llombart ens ajuda a veure des d'una perspectiva humorística les dificultats que tots tenim ,quan ens proposem aprendre a fer servir noves eines de treball.

dilluns, 12 de novembre de 2007

SEGONA SESSIÓ DE FORMACIÓ: Ordre del dia

L'odre del dia de la sessió del proper dijous 15 de novembre és aquest:

12 a 13 Aspectes a tenir en compte en la revisió dels PLC
13 a 13:30 Bloc : Edició de perfil i inserció d'arxius
13 a 14 Activitat de cohesió de grup

Us esperem !
Rosa i Conxita

dissabte, 10 de novembre de 2007

COM INSERTAR ARXIUS AL BLOC?


Aquest és un enllaç que ens pot ajudar a aprendre com afegir diferents arxius al nostre bloc


.



SEGONA SESSIÓ DE FORMACIÓ : Algunes cites

També afegim unes cites ...

“Ensenyar la llengua oral ha de ser un objectiu prioritari. Encara avui hi ha molts docents que reconeixen de manera oberta que la llengua oral, tot i la seva importància, queda sempre desatesa en el projecte curricular de centre. Les raons són diverses: la dificultat a l’hora de concretar els continguts que són específics de l’oral, l’enuig que sempre provoca la seva avaluació, les escadusseres propostes que trobem en els llibres de text, la creença que els nens i les nenes quan arriben a l’escola ja saben parlar i les dificultats relacionades amb la mateixa gestió de l’aula. Cap d’aquestes raons es pot menystenir, així mateix cap d’elles ens pot fer enrere a l’hora de defensar una qüestió tan òbvia com és la necessitat d’aprendre a parlar , un aprenentatge que comença en el mateix moment de néixer que mai no es pot donar per suposat ni per enllestit.”

“Oral i escrit es complementen i s’interrelacionen en moltes situacions comunicatives. Sens dubte cal analitzar quina relació mantenen entre ells. Però l’ús de la llengua oral requereix l’adquisició i la interrelació d’uns sabers que són específics i no s’aprenen per simple impregnació.”

“ L’alumne és un noi o una noia que necessita aprendre a fer ús de la paraula per fer front a la paraula, per dissentir, per poder reinterpretar el món.”

“Cal ensenyar a fer ús de la paraula a tots els nois i totes les noies, i d’una manera especial a aquells que a casa o als seu entorn familiar no tenen l’oportunitat d’aprendre el llenguatge propi de qualsevol context escolar”.
ENSENYAR LA LLENGUA ORAL Juli Palou Sangrà
REVISTA ÀMBITS DE PSICOPEDAGOGIA nº 19 HIVERN 2007

“ La pluralitat de llengües i cultures no contribueix a la falta d’harmonia en la societat humana. El que contribueix de manera decisiva a la discòrdia i el patiment de la humanitat és la pretensió d’unes comunitats d’imposar la seva llengua, la seva manera de pensar, la seva cultura als altres.”
DIVERSITAT LINGÜÍSTICA MUNDIAL A L’ERA DE LA GLOBALITZACIÓ Juan Carlos Moreno Cabrera
Col·lecció Llngua , immigració i ensenyament del Català num 1

“Una bona part del procés d’aprenentatge de la segona llengua no és visible externament, sinó que té lloc en la ment de l’individu que aprèn, en tant intenta donar sentit a la llengua que sent o veu en l’entorn. La quantitat i el tipus d’aprenentatge que acabarà assolint un aprenent depèn , en bona mesura, de les motivacions, les necessitats, les actituds i els estats emocionals de l’aprenent. Aquets factors afectius actuen com un filtre i determinen la rapidesa i la quantitat de llengua que adquirirà un aprenent.

"Hi ha dos tipus bàsics de motivació : la integradora i la instrumental. La integradora fa referència al desig d’aprendre d’esdevenir competent en una llengua per tal de participar activament en la vida de la comunitat o per comunicar-se amb una persona o grup de persones determinat. La motivació instrumental és el desig d’aprendre una llengua en particular per raons pràctiques com aconseguir una feina, ser capaç de comprendre pel·lícules en una altra llengua o llegir instruccions de manuals.”

L’ADQUISICIÓ DE SEGONES LLENGÜES Elisabeth Serrat Sellabona
Col·lecció Llengua , immigració i ensenyament del Català num 1

“Si una persona puede utilizar “correcto” o “perfecto” para decir que algo está bien hecho es porque cree en un patrón objetivo al margen de sus deseos y, en verdad, al margen de las recompensas de los otros. Hacer algo bien, aun cuando no se obtenga nada de ello, es el espíritu de la artesanía auténtica.Y únicamente ese tipo de compromiso desinteresado- es al menos lo que creo- puede enaltecer emocionalmente a las personas; de lo contrario, sucumben en la lucha por sobrevivir.”
LA CULTURA DEL NUEVO CAPITALISMO Richard Sennet
Col.leción Argumentos Ed. Anagrama



SEGONA SESSIÓ DE FORMACIÓ : Document

El proper dijous 15 de novembre la sessió de formació tractarà sobre la revisió del Projecte Lingüístic de Centre. Aquest document i les aportacions que feu ens poden servir com a eines de reflexió i debat.
Esperem les vostres aportacions!



dilluns, 29 d’octubre de 2007

RESUM DE LA PRIMERA SESSIÓ DE FORMACIÓ

EL TREBALL EN XARXA

QUÈ ENTENEM PEL TREBALL EN XARXA?

Aquella acció educativa que en les diferents fases ( disseny, realització i avaluació ) hi intervenen persones educadores de perfils diferents (polític, tècnic, ciutadà) i que treballen conjuntament per assolir objectius comuns que responen a les necessitats integrals d’un territori concret.


Algunes qüestions per reflexionar:

L’escola té moltes dificultats per fer front, tota sola, als reptes de la societat actual.
Les recerques, sobre aquest tema, ens ha demostrat que cal enfortir el treball educatiu integrat de tos els agents del territori .
Els centres educatius, les famílies, els serveis a les persones, els poder públics, els agents de l’educació no formal i la resta d’agents educatius del territori han de treballar per definir uns objectius comuns i unes línies d’actuació conjunta.

Els canvis en els àmbits tradicionals de socialització i de la convivència (família, escola, treball) impliquen la necessitat de cercar respostes integrades a problemes integrals.
Les respostes parcials, especialitzades i segmentades no obtenen els resultats previstos.

ELS PRINCIPIS DEL TREBALL EN XARXA

  • L’educació s’entén com un assumpte col·lectiu.
  • L’educació va més enllà de la instrucció.
  • Es parteix d’una diagnosi compartida dels diferents agents educatius , basada en mirades educatives diferents. Així cal articular les diferències no eliminar-les
  • S’ha de potenciar el treball cooperatiu entre els diferents agents educatius, respectant els ritmes de cadascú.


    Per a més informació, consulteu la bibliografia sobre el tema inclosa al RACO CLIC.





dimarts, 23 d’octubre de 2007

BIBLIOGRAFIA RELATIVA AL TREBALL EN XARXA

  • Educació i comunitat. Reflexions a l'entorn del treball integrat dels agents educatius.
Coordinadors : Joan Subirats i Bernat Albaiges. Ed. Fundació Jaume Bofill
  • Més enllà de l'escola. Tranformacions socials i noves dinàmiques educatives i professionals.
Josep Alsinet, Clara Riba, Montserrat Ribera i coordina Joan Subirats.Ed Fundació Jaume Bofill.
  • Educació i nous reptes socials.Aportacions a la Conferència Nacional d'Educació.
Generalitat de Catalunya. Consell Escolar de Catalunya
  • Escola Catalana nº 437 "L'altra escola"

TEMES DE LA PRIMERA SESSIÓ PRESENCIAL

Hola ,
a més de la presentació i la proposta de dates i temes per aquest curs, a la primera trobada us
faré un resum de com va el Pla Educatiu d'Entorn i també parlarem del treball en xarxa.
No us preocupeu que serà entretingut!

PROPOSTA DE LES DATES DE FORMACIÓ 2007-2008

Us proposem les següents dates per les sessions presencials de formació d'aquest curs :

1r trimestre
25 / 10 / 2007
15 / 11 / 2007
13 / 12 / 2007

2n trimestre
17 / 01 / 2008
14 / 02 / 2008
27 / 03 / 2008
3r  trimestre
17 / 04 / 2008
15 / 05 / 2008


El proper dijous 25 d'octubre en parlarem i farem les modificacions que calguin.

dissabte, 7 de juliol de 2007

RACÓ CLIC



Aquest vídeo mostra uns experiència sobre diversitat que us pot interessar.

LES NOSTRES VALORACIONS 2006-2007

ACTIVITATS DE PRIMÀRIA 2006-2007


Aquestes són les portades de les activitats que s'han dut a terme als centres de primària que formaran part del DVD que preparem.

divendres, 6 de juliol de 2007

NOSALTRES

El nostre grup de treball el formem els i les CLIC dels centres CEIP Catalunya, CEIP Cascavell,
CEIP Mediterrània, CEIP Pompeu Fabra, IES Fòrum 2004, IES Manuel Vàzquez Montalbán, Col.legi Amor de Dèu, Col.legi Sant Gabriel , Escola Túrbula i les dues assessores LIC de Sant Adrià de Besòs.

dijous, 5 de juliol de 2007

FORMACIÓ CURS 2007- 2008

Les sessions mensuals de formació presencial del Seminari CLIC estan previstes pels dijous de 12 a 14 h.
Quan tornem tots a la feina acabarem de concretar la proposta de continguts i el calendari.
Bones vacances !

INTERCANVI 2006 - 2007


Estem preparant el DVD que recull les experiències que hem dut a terme aquest curs als nostres centres. Creiem que ja el tindrem revisat al setembre.

BENVINGUDA

Els coordinadors i assessores de Llengua, Interculturalitat i Cohesió social de Sant Adrià de Besòs ens proposem afegir una peç@ més al nostre projecte.

Aquest és un entorn nou per a tots nosaltres i pensem que encaixar aquesta peç@ ens facilitarà anar avançant cap l’objectiu que ens vem proposar com a grup el darrer curs :
compartir els nostres coneixements, experiències , dubtes , propostes i …somnis.